24 de juliol de 2017.
Recull i actualització de diferents publicacions efectuades entre el 1999 i 2017 i publicades a:
Cursos de tècnics esportius de Benasque, Cic. Escola Pia (2000-2007).
Cuadernos Técnicos Barrabes i Revista Outdoor (2004-2005).
Cursos de promoció i didàctics sobre entrenament per a Trail a Verticrunners – Madteam -PSRRun – Curs de Medicina i Socors a Muntanya, Feec (2000-2017).
Notes tècniques per als clients de RVTrainning (2011-2017).
SOBREENTRENAMENT (per a amateurs de trail i ultres)
POSSIBLES CAUSES
Les causes poden ser diverses i en alguns casos no definides:
- Entrenar exclusivament per a aconseguir objectius ràpids.
- Entrenar sense planificació o amb mala planificació.
- Objectius mal plantejats (Marques – distancia – Tempos entre competicions).
- La combinació intensitat – volum – qualitat/quantitat no estan ben repartides.
- Entrenament massa específica sense una bona base i poc treball de recuperació.
- No mantindre l’equilibri entrenament – vida laboral – vida personal i familiar.
- No respectar l’entrenament invisible.
- Descans insuficient, mala alimentació, estrès laboral, social,…
- Entrenament – bona recuperació – supercompensació – entreno (ben fet).
- Entrenament – falta de recuperació o deficient – entreno – fatiga puntual – entreno -poca recuperació – fatiga aguda o crònica (mal fet).
SÍMPTOMES
Detall d’alguns dels signes que hem de vigilar en l’aparició de la fatiga aguda – fatiga crònica:
- Insomni.
- Estrebades musculars.
- Dolor muscular,articular i / o tensió general persistent.
- Irritabilitat i falta de concentració.
- Freqüència cardíaca elevada en repòs al matí a primera hora durant varis dies
- Major freqüència de constipats, grips i al·lèrgies.
- Pressió sanguínia elevada de manera continuada.
- Falta de gana. Pèrdua de pes. Problemes digestius continuats.
- Disminució o pèrdua de motivació per a entrenar.
- Major freqüència de lesions.
- Depressions o alteracions emocionals.
- Tenir por o falta de confiança per competir.
- Col·lapse per “esgotament total” durant l’entreno o competició de Trail/Ultres.
SOLUCIONS
Una vegada identificades les causes :
- Baixar el ritme d’entrenament o interrompre’l.
- Visitar al metge esportiu + analítica completa
- Re considerar els objectius / planificació.
En cas de lesions o sobrecàrregues cal seguir un protocol:
Optar per la “via del dolor” i no fer massa cas i pensar que ja passarà té els seus riscos.
Quant estàs lesionat lleu, greu i llarg, el més important ÉS RECUPERAR-TE i no pensar en entrenar i fer entrenaments pal·liatius i el que deixes d’ entrenar. Has de PENSAR I FER PER MILLORAR LA LESIÓ.
Seguint un procés:
Avaluació de la lesió ( fisio o millor metge esportiu – trauma).
Deixar entrenament que no puc fer, i si puc, manteniment o el pautat per el metge -recuperador.
Gel – pomada (prendre la medicació i mitjans pautats per el metge – recuperador).
Segona avaluació mèdica.
No “PROVAR”, ull a recaure o ressentir-se de la lesió.
Quan sigui pautat per el metge – recuperador, treball funcional de recuperació lesió.
Quant puguem entrenar començar amb entreno de BASE – programat ( res de volum i específic) i anar sumant hores.
Entrenament ja habitual programat.
És millor perdre uns dies que anar retardant amb el “doloret” i no fer mai net i poder comprometre més mesos o la temporada o que sempre quedi l’ombra del dolor o una part més fluixa.
LA OPINIÓ DEL PRACTICANT – PROFESSIONAL
Josep Mª Francès, aficionat al atletisme, curses de fons i alpinisme, i metge:
Sóc Josep Mª, una persona que gaudeix de l’esport, metge , i que penso que l’esport ajuda a enfocar els problemes de la vida, en el terreny amateur, que és el que conec, tant per relaxar-se, com per assolir les pròpies fites en competició, i fer-ho servir com a tècnica per a altres qüestions de la vida.
M´ encantaria que m’hagués tocat aquella genètica de l’elit, però sóc normal…
Sobreentrenament,
Jo penso que és un desequilibri. Voler més del que es pot . Li vaig sentir dir a un famós corredor de fons “queremos más de lo que podemos”
No a tothom ens passa, per el que entrena sol per desconeixement, el que segueix plans d´’entreno que llegeix de l’elit, el que cerca en el esport quelcom que no ha aconseguit i es vol “realitzar” i multitud de causes, t’hi poden fer caure.
És difícil diferenciar el cansament que portes per l’entreno diari i aquella línea que sobrepasses que fa que comenci la davallada, portant-te a posar més hores per que el rendiment cau, i no fas més que empitjorar. Malauradament te n’adones quan és massa tard.
Què fer?
Doncs deixar-se assessorar, reconèixer que la cosa no va, i demanar ajuda.
Demanar assessorament a l’entrenador, al metge esportiu, psicòleg, fisioterapeuta, i corregir les errades, que poden no ser tant sols esportives.
©2017. Ricard Vila. Tots els drets reservats, prohibida la reproducció sense autorització.
